Al Cèsar el que és del Cèsar

Constituït el nou govern municipal dissabte passat, felicito Convergència i Unió per la seva victòria a Sentmenat. Tot i que disto molt de combregar amb l’ideari d’aquest partit, això no m’ha de portar a cometre la roïnesa de girar-li l’esquena.

No és hora de precipitar-se, evidentment. Parlant de mi, jo ja hauria hagut de canviar de capçalera per adaptar-me a una realitat del tot diferent. Però sí que hi ha aspectes que es poden modificar amb un simple acte de voluntat. Per exemple, acabo d’accedir a la pàgina de l’ajuntament –on he pogut llegir el discurs de Núria Colomer com a alcaldessa– a través de la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila. Aquest és un dels “mals usos” que jo havia criticat a l’equip encapçalat per Josep Vilaró, i ara no m’estic de recriminar-lo igualment a la formació de CiU: la biblioteca no ha de ser un apèndix dels governants de torn, i si això no ho sap defensar la seva directora, Núria Ribas, ens n’haurem d’encarregar altra gent. Confio, doncs, a veure aviat, en aquest terreny i en molts d'altres, un canvi llargament esperat.