Vuits i nous

T’admiro tant pel talent
com per l’actitud moral:
no ets lladre de camí ral
perquè corres pel de cent.

Bordegàs del mas d’en Cisa,
com que no pots alçar res
que sobrepassi del pes,
ens aixeques la camisa.

Si no hi ha qui se t’arrambi,
si no t’entens amb ningú,
no hi pateixes, perquè tu
fas de canvi i de recanvi.

Batlle amb fums de perdurable,
perdulari i perdedor,
a Roma venen perdó
si no et perdona el diable.

Tal com sona

Si haguessis arribat a fer-me això
que has fet als teus companys, gran punyetero,
pots tenir la certesa que el que és jo
et diria clar i net: “Apa, salero,
venta’t les mosques tu.” Doncs tant de bo
que els teus ara et toquessin el pandero
—que, gros com és, compto que fa un bon so—
i et fessin quedar amb Bustos i embustero.

Cançó enfadosa de can Penja-i-despenja*

Quan, drap que penja, drap que tu ens despenges,
ets un despenja-robes qualsevol;
pro, si el robes i a sobre t’hi repenges,
entre altres penjaments et dic betzol.

Tu que d’arbre plantat en fas estelles
i ets la guineu que ens delma l’aviram,
para compte amb les teves penjarelles,
que no et salti el que dus pengim-penjam.

-------------
* Escrita a propòsit de la retirada de dues pancartes que el sapastre devia considerar subversives.

Exercici de beceroles

La a, la te i la a es llegeixen ata,
la pe, la e, la i i la te, peït.
Noi aplicat, ara que t’he ensenyat a
confegir lletres, copsa’n el sentit.

I, ela, punt volat, ela, u, essa,
te, erra, e, blanc, ve, i, ve, i, de,
o, erra, blanc, cu, u, e, sense pressa,
blanc, ve, i, u, essa, blanc, de, e, ge...

Ja m’embullava; rectifico: de,
e, blanc, ge, o, erra doble, a, po-
sa-hi una coma i continua, te,
erra, e, be, a, ella, a, blanc, o,

blanc, cu, u, e, blanc, e, te, blanc, segur,
ema, a, ena, te, i, ena, ge,
u, i, blanc, e, ela, blanc, te, e, u,
i últim blanc, pe, a, erra, te, i, te.

Les parts del lleó

Quan es comprova que uns la ballen grassa
mentre que altres travessen trencacolls,
se sol dir que uns per poc i altres per massa,
pro les dites sovint els porten molls.

La faula ens mostra un batlle que repassa
la mesada, amb dietes i penjolls,
i, fent-ne dos feixets amb molta traça,
els ensaca, fermats com gossos folls.

Un xitxarel·lo que no es mama el dit
fa: “¡Tu amb un sou que para tanta tossa,
i goita el meu, que ranci i esquifit!”

I ell que respon, traient-se’ls de la bossa:
“¿Què remugues, si està ben repartit?:
aquests per rock i aquests altres per mossa.”

Embarbussament i altres epigrames

I

Tot Sentmenat està envilaronat
¿Qui ens el sabrà desenvilaronar?
L’aventurer que el desenvilaroni
bon desenvilaronador serà.


II

A tu, que sempre et veus com a
fornit cavall entre matxos,
de massa voler fer l’home
van esmotxar-te els mostatxos.


III

Per molt que ara simulis planys i queixes,
el càrrec, quan el tastes, ja no el deixes.


IV

Noi, ets original com tu mateix:
una vegada has tret la moca al peix,
ho deixes tot allà a l’abast del gat.
Si quan tornes no hi trobes més que escates,
per imposar-li un càstig ben guanyat
vas i el tanques al quarto de les rates.


V

Tal com hi ha gent que neda en l’abundor
i gent sense influències ni virolla,
a uns els toca ser carn de canó
i a tu el destí t’ha dut a ser carn d’olla.


VI

Tothom diu: “Promet molt, aquest noiet.
Oh, i, per si això fos poc, té molta lletra
menuda.” Sí, és ben cert que promet.
Com que no sap fer res més que prometre...


VII

Mira, Josep, abans no te’ns jubilis,
volem fer un espectacle de rock dur
i, tant si estàs de futris com de filis,
cantar-t’hi tots plegats el “Rascayú”.


VIII

Per evitar renyines de convent
entre nosaltres dos, fem taula rasa:
tu planta’m ben plantat, digue’m bon vent,
i jo et planto un parell d’orelles d’ase.


IX

Quan la gent no se t’ajoca
a la teva voluntat,
dius: “El poble s’etivoca”,
i et quedes tan descansat.
Qui amb la màniga no es moca
pot voler que Sentmenat,
mal que perdis la bicoca,
vagi ben “etivocat”.

Deliris de grandesa

Fill de Santa Perpètua Immoguda,
vingut de Caldes d’Estraca’m-aquí,
t’embotorna els sentits la febre aguda
de mantenir-te al cim i no cedir.

Llest perdiguer que copses per la flaire
on s’encaua el poder; fervent devot,
més que de sant Manat, de sant Manaire,
ara sí que ja tens un peu al sot.

Per molt que l’ocasió la pintin calba
i que no es caci amb traça ni aparells,
veig l’inútil esforç d’una mà balba
que s’entesta a engrapar-la pels cabells.

El pont de la Puda

Els domina la fal·lera
de construir i construir.
Si els farceixen la cartera,
només saben dir que sí.
¡Visca l’especulació,
amb totxana i amb maó!

Han passat les vaques flaques
i regna allò que és molsut;
tot sura: suren les caques,
les cascàrries i l’engrut;
se’ns acumula al bonó
molta ronya i poc sabó.

Llisca tot com una seda
pel carrer de Sabadell,
i és que el batlle i el Verneda
tenen el nas al clatell:
pels volts de l’escorxador
senten flaire de lletsó.

Ells criden les aigües brutes
des de cal Fargues: “Veniu,
tites, tites... ¡Males putes,
ara se’ns en van al riu!
¡Que les bombin!” I, ollaó,
giren l’esquena en rodó.

Escolant-se pels desguassos,
el suc va pendent avall
i s’entolla a quatre passos
entre llot i pedruscall.
Fins el tòtil i el tritó
fugen d’aquesta infecció.

La gent de les dues places,
la de Baix i la de Dalt,
respiren oli de basses
i tuf de xarop fecal.
Quan ve el bo de la calor,
fermenta fort la fortor.

Embaumats d’aquests efluvis,
el Llorenç i la Griselda
tindran dolça nit de nuvis,
galdosa lluna de melda,
i gaudiran, déu n’hi do,
d’eterna pesta major.

Perquè no sigui l’imperi
del microbi, del mosquit
i de l’aire deleteri,
caldrà anar a buidar a Rupit,
Santa Maria d’Oló,
o empassar-se el cagalló.

N’hi ha que, muts o amb mordassa,
pensen que això no té adob;
altres troben que en té massa
i que el poble ja en va xop.
En tingui o no, al Vilaró
li trepitjo el penelló.

Si a causa de l’aixafada
l’han de córrer a auxiliar,
que almenys una altra vegada
vagi amb compte amb el que fa;
si no, potser a aquest minyó
li tocaran el crostó.

Material de combustió

I

Arredossat als roures més robustos,
fas escarni a les mates i als arbustos.

Amb ús tossut de vara i xurriaques,
sense tabús t’ostentes i estomaques.

Si amb tant d’abús tosquires el ramat,
acabaràs combust o socarrat.


II

Tu, Vilaró, gegant de cercaviles,
no saps filar, perquè només desfiles.

Amo i senyor feudal de Vilatrista,
fas el factòtum com qui fa el turista.

I el càrrec d’anys i panys el tens tancat,
perquè no et fugi, amb pany i forrellat.