Embarbussament i altres epigrames

I

Tot Sentmenat està envilaronat
¿Qui ens el sabrà desenvilaronar?
L’aventurer que el desenvilaroni
bon desenvilaronador serà.


II

A tu, que sempre et veus com a
fornit cavall entre matxos,
de massa voler fer l’home
van esmotxar-te els mostatxos.


III

Per molt que ara simulis planys i queixes,
el càrrec, quan el tastes, ja no el deixes.


IV

Noi, ets original com tu mateix:
una vegada has tret la moca al peix,
ho deixes tot allà a l’abast del gat.
Si quan tornes no hi trobes més que escates,
per imposar-li un càstig ben guanyat
vas i el tanques al quarto de les rates.


V

Tal com hi ha gent que neda en l’abundor
i gent sense influències ni virolla,
a uns els toca ser carn de canó
i a tu el destí t’ha dut a ser carn d’olla.


VI

Tothom diu: “Promet molt, aquest noiet.
Oh, i, per si això fos poc, té molta lletra
menuda.” Sí, és ben cert que promet.
Com que no sap fer res més que prometre...


VII

Mira, Josep, abans no te’ns jubilis,
volem fer un espectacle de rock dur
i, tant si estàs de futris com de filis,
cantar-t’hi tots plegats el “Rascayú”.


VIII

Per evitar renyines de convent
entre nosaltres dos, fem taula rasa:
tu planta’m ben plantat, digue’m bon vent,
i jo et planto un parell d’orelles d’ase.


IX

Quan la gent no se t’ajoca
a la teva voluntat,
dius: “El poble s’etivoca”,
i et quedes tan descansat.
Qui amb la màniga no es moca
pot voler que Sentmenat,
mal que perdis la bicoca,
vagi ben “etivocat”.