Fill de Santa Perpètua Immoguda,
vingut de Caldes d’Estraca’m-aquí,
t’embotorna els sentits la febre aguda
de mantenir-te al cim i no cedir.
Llest perdiguer que copses per la flaire
on s’encaua el poder; fervent devot,
més que de sant Manat, de sant Manaire,
ara sí que ja tens un peu al sot.
Per molt que l’ocasió la pintin calba
i que no es caci amb traça ni aparells,
veig l’inútil esforç d’una mà balba
que s’entesta a engrapar-la pels cabells.
