Disputació d'en Ruc ab son Cavall, encontrats en la carrera dels Robaires

—¿Què faets, vós, vagant per est rodal?
—Cerc gabioles on cloga el pardal.
—Mas ¿com per dalt, si el nom vos diu que avall?
—Hoc per detràs, si bon compte no em fall.
—¿De qual color les volets, verda o rosa?
—Ço és accident: lo tint no fa la cosa.
—Redarguo ad, com dix mestre Aristòtil,
que en lloc escur, si és blanc, mills vets un fòtil.
—Doncs me confés, pus me lleixats confús:
les preferesc de vernís ros o rus.
—¡Ai en Beneit! ¿És açò una color?
—¡Ans en Maleit, car pus tost és calor!
—Anc no hai vista en tela eixa pintura.
— (¡Oh, ne pintat per a lluir cultura!)
Qui diu tint rus, diu, Déus lo seny no em tolga,
vers exemplars de remeres del Volga.
—Vós sots fort llest de tant com havets llest,
mas que l’escriure se faça sí prest.—

Així fení d’aquell contrast lo joc,
e conten d’un que avall va, l’ase et toc.
En essent ja en l’endemig de l’harem,
vol jugar ferm a toquem e toquem.
E l’àls diré: ha-n’hi un altre qui, ruc,
havent dat suc, ara espigola el bruc.


Moralitat

Als membres del Consell, ab llurs escrots,
gran prou los té lo cobrament d’imposts.