Com que sóc un internauta consumat, llegint la setmana passada els dos escrits del Ros Sinyol em va intrigar allò que deia de la biblioteca. Més ben dit, no m’ho podia creure. Com sant Tomàs, vaig haver d’experimentar-ho per mi mateix per convence’m que no em feien beure a galet. Un cop comprovada la veracitat del relat, trobo que aquesta situació és tan absurda com si, trucant a cal veterinari per vacunar el gos, em sortís el capellà dient-me: “Ave Maria Puríssima. ¿Quant temps fa que no t’has confessat?” Jo ara em pregunto: Si la biblioteca té una directora, ¿de què serveix si no defensa la integritat i la independència del seu territori? ¿No s’ha parat a considerar que amb aquesta actitud permissiva amb una pràctica pròpia de cacics pot acabar sent classificada com una simple dona de palla?
Sense moure’m del món d’internet, ahir mateix vaig fer una visita a l’adreça
http://sentmenat.socialistes.org. Així com a la pàgina de la biblioteca hi surt qui no hi hauria de sortir, aquí en canvi qui hi hauria de sortir no hi surt. Proveu, si no, de tenir accés a aspectes tan importants del seu menú com “Agenda”, “L’Executiva del partit”, “Joventut Socialista” o “Càrrecs i electes”, i quedareu desenganyats. Un dels documents que encara s’hi poden trobar és el núm. 4 de Sentmenat, Punt i Seguit, corresponent al maig del 2003. Espigolant entre els nombrosos detalls que tindria ganes de comentar, en trio un parell de l’article “Panorama electoral” (p. 7), on es diu: “ERC no pasa por su mejor momento, si atendemos a lo que creemos son sus distensiones internas.” Si deixem ara de banda que en comptes de distensiones hauria de dir o bé tensiones o bé disensiones, aquesta frase és un fidel retrat del que ara passa al PSC local. Jo vaig aprendre dels meus avis aquesta màxima que alguns obliden massa sovint: “No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells els teus seran nous.” L’article continua: “Aunque, al principio lo más lógico parecía ser que el regidor Manel Zache repitiera al frente de la lista, ante sorpresa de propios y extraños, el designado ha sido Joan Casoliva, del que no se conocía su repentina vocación política de carácter independentista.” No he tractat prou el Joan Mataporcs per jutjar si aquesta vocació és sobtada o no, però el que sí que puc afirmar és que l’actual defensa que l’alcalde fa de la llibertat d’expressió no sols és sobtada sinó que resulta desmentida per la llibertat d’opressió amb què ha actuat fins ara. També és xocant la crítica que fa a Convergència: “Por lo que concierne a Cal Milionari, CiU propugna que allí se instale el Centro de Día para la Tercera Edad, sin tener en cuenta el informe de la Diputación de Barcelona que manifiesta claramente que el edificio no reúne las condiciones para ello. Así que o se quiere quedar bien o no es capaz de presentar una propuesta creíble y factible sobre esta importante cuestión.” Mireu si n’és, d’important, aquesta qüestió que ja fa setze anys que el PSC la fa servir d’esquer. I mireu si en són, de creïbles i factibles, les propostes del PSC que a la p. 3 d’aquesta mateixa revista podem veure una maqueta de la futura residència acompanyada de l’escrit següent: “Uno de los objetivos más ambiciosos de nuestro programa electoral es, sin duda, la construcción de una residencia y centro de día para la tercera edad en la zona de El Padró, bien gestionado y con las condiciones más adecuadas y beneficiosas para la gente de Sentmenat.” I acaba així: “Presentamos un boceto de esta propuesta que sólo es indicativo de lo que podría ser este futuro equipamiento, que tiene que quedar perfectamente integrado en la orografía y edificaciones de El Padró.” Una vegada més s’equivoca: en comptes de quedar integrat, el projecte ha acabat perfectament desintegrat.A la pàgina inicial el lector toparà amb la inexcusable foto de l’alcalde acompanyada del titular “Mumbrú, estrella en la inauguración del polideportivo del Tèxtil Besòs”. No entenc la relació entre la imatge i el rètol, però a dins trobem aquesta perla: “El jugador del Real Madrid y campeón del Mundo, Àlex Mumbrú, ejerció de padrino de este nuevo equipamiento deportivo, que se suma a los pabellones de Can Shorts y Primer de Maig.” No és que Can Shorts desdigui d’un pavelló esportiu, però tothom sap que el nom real no és aquest. És clar que l’ajuntament, que deu anar boig pel can-can, també ha imposat el nom de Can Canyameres a un paratge que no s’ha dit mai així, perquè can vol dir ‘casa d’en’ i s’aplica a les masies, mentre que Canyameres, que jo sàpiga, no ha estat mai propietat d’algú que portés aquest cognom. És una bestiesa tan grossa com si ara es posés de moda designar la parada dels cotxes de línia amb el nom de cal Sagalés. Allò, si de cas, és el Sagalés, però no pas la casa de la família Sagalés. Aplicant el meu mètode analític he arribat al convenciment que això de Can Shorts només s’ho hauria pogut inventar una persona de Sentmenat, el Jaume Dolent. Però passa que el meu bon amic Jaume amb uns xorts no en té ni per començar, de manera que hi hauria posat Can Conill o Can De Pèl a Pèl. Descartada, doncs, aquesta única possibilitat autòctona, queda clar que ho ha escrit algun forà indocumentat, que deu ser l’única espècie que a hores d’ara pot
fer costat al nostre alcalde.Més avall apareix la reinexcusable foto de l’alcalde i, al costat, “Josep Vilaró assegura que el CAP de Sentmenat i els transports són dos objectius fonamentals pel municipi”. Un cop a dins del document, podem llegir a l’últim paràgraf: “Pel que fa a la política local, Vilaró és l’alcaldable del PSC a les eleccions del 27 de maig. Una decisió que ha arribat després que la direcció del[s] socialistes catalans decidís destituir l’executiva local, que pretenia convocar unes eleccions primàries per decidir l’alcaldable. Aquesta decisió s’ha pres perquè el que volia fer aquesta executiva anava en contra dels criteris, el reglament i el codi ètic del partit. En aquest sentit, una comissió gestora ha estat l’encarregada d’escollir el candidat del PSC, després de l’anul·lació d’aquestes primàries en què hi havia tres aspirants més.” Com que la destitució de tota una executiva no és cosa de per riure, crec que les veus autoritzades del PSC haurien de respondre públicament a aquestes tres preguntes:
1. Jo havia sentit a dir que, per elegir el candidat a l’alcaldia per a aquella legislatura que va desembocar en la traïció del Joan Xec al partit, s’havien fet unes primàries en les quals el Joan va resultar guanyador per pocs vots de diferència. Si això fos cert, ¿com és que llavors eren permeses les primàries i ara no? ¿Ha canviat el reglament del partit, de llavors ençà?
2. Si és que el reglament ha canviat, admeto que una pretensió de l’executiva com la que comento va en contra dels criteris i del reglament del partit, però ¿també del seu codi ètic? ¿Com es menja, això?
3. I, parlant de codi ètic, ¿em pot assegurar el PSC que el clan Bustos no té interessos immobiliaris a Sentmenat? ¿Em pot assegurar l’alcalde que si ara es torna a presentar de cap de llista no és perquè enlloc més no trobarà una vinya com aquesta?
SAMUEL ESTIVEROLA
