Honorable candidat
dels tòfols de Sentmenat,
ja planyo, vatua nell,
qui es trobi a la teva pell.
Et prens una medecina
que et fa veure la padrina
(o potser caldria dir
“que et fa beure el teu padrí”).
Tots sabem que, entre altres trustos,
fas lliga amb el Manel Bustos
i que com a bon pupil
has muntat un vodevil.
Certs amors es paguen cars,
i es claven com pua d’arç,
que a voltes un s’encapritxa
i aquell capritxet l’esquitxa.
Sent tu un tant-n’hi-ha-i-bon-pes,
sento a dir a més d’un entès
que els vas molt bé en aquest lloc
perquè se’t veu el bec groc.
Com que allà on remenes tu
no deixes lloc a ningú,
els companys de Sentmenat
s’han fos o bé t’han plantat.
Llavors formes, sense atura,
tota una candidatura
feta amb penes i treballs
que és un pur foc d’encenalls.
Per començar, n’hi ha dos
d’entrats per forces majors,
que són l’Alícia arxivera,
professional de primera,
i el Joan de ca l’Hereva,
que no té la teva ceba.
Anar a fitxar el noi Cintoi
sembla cosa de Sant Boi:
torpedina els socialistes,
i ara va a les vostres llistes.
I del Pedro Echevarría
¿què en dic, per passar-ne via?:
que sempre es posa amb ufana
frec a frec d’aquell que mana.
Dels que queden, amb franquesa,
per molt que et causi estranyesa,
ni un no vull desmereixe’n:
a casa seva els coneixen.
En resum, que és un equip
que s’aguanta per un clip.
I ara ve, Josep gandul,
que et surt un altre gra al cul:
acabo de fullejar el
Sentmenat Confidencial,
on diuen que el teu Manel
ha fet posar el crit al cel
a bastants de Sabadell
que coneixen com és ell.
Aquí, en lloc de nepotisme,
sembla que hi ha avunculisme.
Ull viu, doncs, perquè si bades
poden anar més mal dades.
Un consell que et vull donar
com a bon convilatà
és que el vespre dels comicis
recobris un dels teus vicis:
surt a veure el pàter Nina,
agafa una mantellina
i adornat d’un punt de blau
crida ben alt: “¡Ah salau!
Això del poder és salmorra
i, ¿sabeu què?, ho deixo córrer.”
Vés amb posat de nyeu-nyeu
a Nicaragua, a la seu
del partit a Barcelona,
obre-t’hi pas i enraona
amb aquest o aquell peix gros,
l’Hereu, el Clotas o el Clos.
Segur que, amb tant rebombori,
t’hi voldran de meritori.
