Benvolgut Cosme:
Som un grup de joves que tenim el costum d’anar a sopar plegats cada dissabte. Les converses giren entorn del que es presenta, i en dues ocasions vam parlar de política, concretament de política municipal. No cal dir que no calcem tots el mateix peu, però la diversitat d’opinions no ens separa i en aquest cas tothom hi va dir lliurement la seva. Dies després, davant de la proximitat de les eleccions, un va suggerir de fer un compendi de les idees que havien anat sorgint i mirar si el podíem divulgar. Una parella es va encarregar de posar-ho per escrit i en va repartir una còpia a cada un dels altres perquè entre tots l’anéssim llimant i completant. Per nosaltres va ser una experiència del tot nova, ja que no era simplement qüestió de recordar i transcriure el que havíem anat abocant, sinó de triar i resumir, entre el magma de propostes, només aquelles que, discutides i matisades, s’havien guanyat el favor general. El procés ha estat més treballós del que ens pensàvem, però un cop materialitzat te l’oferim per si consideres oportú de penjar-lo a la teva pàgina.
Volem que et consti que no tenim la pretensió d’haver descobert la regla d’or de la democràcia ni de dictar cap mena de decàleg. Som conscients de la nostra inexperiència en aquest terreny i sabem que no hem de donar lliçons a ningú. Pren-t’ho com una aportació, tan modesta com qualsevol altra, a la bona marxa de la nostra societat. Vet aquí, doncs, el document:
“Lluny de presentar un manifest, enunciem aquí alguns dels criteris que, a parer nostre, haurien de presidir el govern del nostre poble. Inspirats gairebé tots per una realitat de signe contrari, són els següents:
”—Creixement urbanístic equilibrat. En aquesta època d’especulació del sòl, convé que ens plantegem seriosament quin poble volem i que s’adoptin les mesures necessàries per evitar un desbordament.
”—Creació dels seveis i de les infraestructures proporcionals a aquest creixement. Si el poble ja era deficitari anys enrere en diversos serveis, ara, amb l’explosió urbanística, s’han agreujat les necessitats, perquè els nostres governants s’han desviscut més pels ingressos que reportava el creixement urbanístic que no pas per dotar la població d’unes prestacions que cada dia es fan més urgents.
”—Racionalitat en la planificació de les obres. Costa d’entendre la manera com s’han fet certes obres, com és ara la conducció de l’aigua fins al dipòsit travessant el poble, l’aixecament d’alguns carrers per tornar-los a aixecar pocs mesos més tard, o l’alegria amb què s’han encarregat projectes que han acabat naufragant.
”—Augment de l’obra social destinada a les franges d’edats i als sectors més necessitats. Creiem que ha de ser prioritària l’ajuda —no sols econòmica, i mai de caràcter benèfic— a joves, vells, famílies amb pocs recursos i persones discapacitades.
”—Preservació del medi natural i del llegat cultural. Hi ha zones de bosc, sobretot les que són travessades per una carretera, que fan pena de veure; que nosaltres sapiguem, no hi ha anat mai la patrulla municipal a netejar-les. Hi ha camins ancestrals que han desaparegut sense suscitar cap mena de reacció de les nostres autoritats. En contrapartida, quan per fi s’ha restaurat el dolmen gràcies a la pressió del Museu-Arxiu, algun partit s’atribueix la millora com si fos un mèrit propi, en lloc de demanar disculpes per haver-lo tingut tants anys en l’abandó.
”—Aprofitament del patrimoni municipal. La finca de cal Dalmau, que ha servit tantes vegades d’esquer electoral, és un bé que actualment costa diners al poble i que li ofereix ben pocs beneficis.
”—Requalificació dels sous pagats amb diners públics. Usem a dretes el terme requalificació perquè és una pràctica corrent entre els polítics i gairebé mai aplicada a aquest domini. Creiem que és absolutament necessari requalificar el conjunt dels sous per disminuir l’abisme que separa les percepcions d’un alcalde de les de l’últim assalariat de l’ajuntament.
”—Acció de govern no partidista. No volem dir amb això que les realitzacions del govern no puguin portar segell propi. Però sovint al govern se li veu massa el llautó en aspectes com l’elecció de conferenciants, les relacions amb altres governs segons que siguin o no del mateix color polític, etc. Aquests procediments haurien de desaparèixer.
”—Acció de govern més col·legiada, amb consultes a entitats i associacions. Creiem que convé evitar de totes passades episodis com la tria de noms per als carrers de Can Peric en funció de les dèries personals de l’alcalde, o la proposta d’alguns noms de polítics locals per a la urbanització del castell, més aviat fruit d’interessos corporativistes dels nostres representants.
”—Joc net entre govern i oposició. Convergència i Unió i altres partits de l’oposició s’han queixat repetidament de no haver tingut accés a informació i documentació que no se’ls pot denegar. Aquí s’imposa un canvi radical de manera de comportar-se.
”—Òrgans d’informació municipal que compleixin la seva comesa. El butlletí demana un replantejament improrrogable: el seu fi és la informació als ciutadans d’assumptes que els interessin, i no l’autopropaganda que s’hi fan els partits governants. Alguns dels seus pilars bàsics són l’abolició de la censura discrecional, la pluralitat de veus, el compliment d’uns principis objectius i no mudables a conveniència, i una parquedat en consonància amb l’escassesa de recursos econòmics. El que diem del butlletí és extensiu a qualsevol altre mitjà de difusió finançat amb diners públics.
”—No instrumentalització d’organismes dependents de la corporació. Un exemple paradigmàtic d’això que comentem és el de la biblioteca pública, amb invasió de la seva adreça electrònica, imposició de vetos a determinats individus i altres intromissions exercides per les forces governants.
”—Contractació de personal feta de manera transparent i sense favoritismes. Per desgràcia, encara perdura el costum de contractar persones sense convocatòria pública prèvia i en virtut d’afinitats de tot ordre.
”—Tracte equitatiu a tothom. Tant l’aplicació de tributs d’una manera discriminada com el tracte de favor dispensat a alguna entitat són profundament injustos i malmeten la desitjada convivència.
”—Agilització dels tràmits que han de fer els ciutadans. Persisteix encara el vici de tenir algunes instàncies encantades, d’obligar a fer gestions interminables o de posar obstacles sense fonament.”
Hortènsia Planoles i nou firmes més
Som un grup de joves que tenim el costum d’anar a sopar plegats cada dissabte. Les converses giren entorn del que es presenta, i en dues ocasions vam parlar de política, concretament de política municipal. No cal dir que no calcem tots el mateix peu, però la diversitat d’opinions no ens separa i en aquest cas tothom hi va dir lliurement la seva. Dies després, davant de la proximitat de les eleccions, un va suggerir de fer un compendi de les idees que havien anat sorgint i mirar si el podíem divulgar. Una parella es va encarregar de posar-ho per escrit i en va repartir una còpia a cada un dels altres perquè entre tots l’anéssim llimant i completant. Per nosaltres va ser una experiència del tot nova, ja que no era simplement qüestió de recordar i transcriure el que havíem anat abocant, sinó de triar i resumir, entre el magma de propostes, només aquelles que, discutides i matisades, s’havien guanyat el favor general. El procés ha estat més treballós del que ens pensàvem, però un cop materialitzat te l’oferim per si consideres oportú de penjar-lo a la teva pàgina.
Volem que et consti que no tenim la pretensió d’haver descobert la regla d’or de la democràcia ni de dictar cap mena de decàleg. Som conscients de la nostra inexperiència en aquest terreny i sabem que no hem de donar lliçons a ningú. Pren-t’ho com una aportació, tan modesta com qualsevol altra, a la bona marxa de la nostra societat. Vet aquí, doncs, el document:
“Lluny de presentar un manifest, enunciem aquí alguns dels criteris que, a parer nostre, haurien de presidir el govern del nostre poble. Inspirats gairebé tots per una realitat de signe contrari, són els següents:
”—Creixement urbanístic equilibrat. En aquesta època d’especulació del sòl, convé que ens plantegem seriosament quin poble volem i que s’adoptin les mesures necessàries per evitar un desbordament.
”—Creació dels seveis i de les infraestructures proporcionals a aquest creixement. Si el poble ja era deficitari anys enrere en diversos serveis, ara, amb l’explosió urbanística, s’han agreujat les necessitats, perquè els nostres governants s’han desviscut més pels ingressos que reportava el creixement urbanístic que no pas per dotar la població d’unes prestacions que cada dia es fan més urgents.
”—Racionalitat en la planificació de les obres. Costa d’entendre la manera com s’han fet certes obres, com és ara la conducció de l’aigua fins al dipòsit travessant el poble, l’aixecament d’alguns carrers per tornar-los a aixecar pocs mesos més tard, o l’alegria amb què s’han encarregat projectes que han acabat naufragant.
”—Augment de l’obra social destinada a les franges d’edats i als sectors més necessitats. Creiem que ha de ser prioritària l’ajuda —no sols econòmica, i mai de caràcter benèfic— a joves, vells, famílies amb pocs recursos i persones discapacitades.
”—Preservació del medi natural i del llegat cultural. Hi ha zones de bosc, sobretot les que són travessades per una carretera, que fan pena de veure; que nosaltres sapiguem, no hi ha anat mai la patrulla municipal a netejar-les. Hi ha camins ancestrals que han desaparegut sense suscitar cap mena de reacció de les nostres autoritats. En contrapartida, quan per fi s’ha restaurat el dolmen gràcies a la pressió del Museu-Arxiu, algun partit s’atribueix la millora com si fos un mèrit propi, en lloc de demanar disculpes per haver-lo tingut tants anys en l’abandó.
”—Aprofitament del patrimoni municipal. La finca de cal Dalmau, que ha servit tantes vegades d’esquer electoral, és un bé que actualment costa diners al poble i que li ofereix ben pocs beneficis.
”—Requalificació dels sous pagats amb diners públics. Usem a dretes el terme requalificació perquè és una pràctica corrent entre els polítics i gairebé mai aplicada a aquest domini. Creiem que és absolutament necessari requalificar el conjunt dels sous per disminuir l’abisme que separa les percepcions d’un alcalde de les de l’últim assalariat de l’ajuntament.
”—Acció de govern no partidista. No volem dir amb això que les realitzacions del govern no puguin portar segell propi. Però sovint al govern se li veu massa el llautó en aspectes com l’elecció de conferenciants, les relacions amb altres governs segons que siguin o no del mateix color polític, etc. Aquests procediments haurien de desaparèixer.
”—Acció de govern més col·legiada, amb consultes a entitats i associacions. Creiem que convé evitar de totes passades episodis com la tria de noms per als carrers de Can Peric en funció de les dèries personals de l’alcalde, o la proposta d’alguns noms de polítics locals per a la urbanització del castell, més aviat fruit d’interessos corporativistes dels nostres representants.
”—Joc net entre govern i oposició. Convergència i Unió i altres partits de l’oposició s’han queixat repetidament de no haver tingut accés a informació i documentació que no se’ls pot denegar. Aquí s’imposa un canvi radical de manera de comportar-se.
”—Òrgans d’informació municipal que compleixin la seva comesa. El butlletí demana un replantejament improrrogable: el seu fi és la informació als ciutadans d’assumptes que els interessin, i no l’autopropaganda que s’hi fan els partits governants. Alguns dels seus pilars bàsics són l’abolició de la censura discrecional, la pluralitat de veus, el compliment d’uns principis objectius i no mudables a conveniència, i una parquedat en consonància amb l’escassesa de recursos econòmics. El que diem del butlletí és extensiu a qualsevol altre mitjà de difusió finançat amb diners públics.
”—No instrumentalització d’organismes dependents de la corporació. Un exemple paradigmàtic d’això que comentem és el de la biblioteca pública, amb invasió de la seva adreça electrònica, imposició de vetos a determinats individus i altres intromissions exercides per les forces governants.
”—Contractació de personal feta de manera transparent i sense favoritismes. Per desgràcia, encara perdura el costum de contractar persones sense convocatòria pública prèvia i en virtut d’afinitats de tot ordre.
”—Tracte equitatiu a tothom. Tant l’aplicació de tributs d’una manera discriminada com el tracte de favor dispensat a alguna entitat són profundament injustos i malmeten la desitjada convivència.
”—Agilització dels tràmits que han de fer els ciutadans. Persisteix encara el vici de tenir algunes instàncies encantades, d’obligar a fer gestions interminables o de posar obstacles sense fonament.”
Hortènsia Planoles i nou firmes més
