Ja fa temps que es va casar
i tothom n’espera els fruits;
va casar-se’ns mesos ha
i encara els bolquers són buits.
¿Què ho fa que no ve el nadó?
¿Per què ni rastre de prole?
És que el senyor Vilaró
té títols, pro el que és titola...
Si sant Josep va ser pare,
segons podem trobar escrit,
quan li va florir la vara,
a aquest se li ha florit.
Com qui presumeix de dalla
i no sap fer anar la falç,
ell, tan llarg, és curt de talla
de semaler i de gambals.
Pot fer feines eficaces
el carall d’un carallot,
pro a les calces d’un calçasses
no hi sol créixer cap calçot.
Ganàs com és, es pensava
que un petó de tornavís
amb intercanvi de bava
fa venir els nens de París.
Prou que ha enroscat amb els llavis,
prou que ha anat salivejant,
pro els plançons, per més que bavis,
no es fan de la boca estant.
Encara sort que és alcalde
d’un poble com Sentmenat,
que si li arriba a tocar el de
Sant Privat d’en Bas, s’abat.
Només us diré que, a l’hora
d’encomanar-se a un patró,
el favor que més implora
és l’estri de sant Titó.
Dit sense embuts, i fent gala
de la saviesa antiga,
al rostoll no hi té cigala,
sinó una trista formiga.
Així com n’hi ha que al cove
hi porten sardina viva,
ell hi du un pessic d’anxova
com el de farcir una oliva.
No arriba a espiga d’espígol,
ja que el seu tram és tan xic
com del melic al llombrígol,
del llombrígol al melic.
Com que el vit és tan minúcia
que li fa un través de dit,
el vol canviar amb l’argúcia
de tenir-lo repetit.
Si un mercat de via estreta
rep el nom de mercadillo,
del seu membre de fireta
se’n pot dir ben bé membrillo.
I avui dia fins un monjo
sap que, al revés del codony,
el codonyat és molt flonjo
per barrinar dins d’un cony.
Si ell s’estufa amb el càrrec,
la seva burilla, no,
perquè un capciró d’espàrrec
serà sempre un capciró.
Tenint tan poca vergona,
l’únic remei és que almenys
li trasplantin una xona
i algun trinxa el deixi prenys.
Així, amb digna descendència
a qui cedir l’alcaldia
i el poble sencer en herència,
potser a l’últim plegaria.
¡Fóra un rècord que passessin
catorze generacions
i d’aquí encara en diguessin
la vila dels Vilarons!
