(Continuació)
Després d’una breu becaina
que el deixa del tot refet,
de seguida s’empolaina
per acudir a un lloc secret.
Ve a buscar-lo un calderí,
vilairí,
proveït d’un calderó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Es fiquen a un soterrani
d’allà a Sant Miquel del Fai
ple de públic miscel·lani:
papa gai i mare gai,
un estadant amb bací,
vilairí,
i un hoste amb el seu bessó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Com que li agraden robustos
i amb la fila ja en té prou,
s’enamorisca del Bustos
i entre ells dos munten un xou.
¡Mare de Déu, quin patir!,
vilairí.
¡Reina santa, quin petó!
vilairó,
vilairí-lairó.
Segons rumors dels entesos,
la cosa tira endavant
i aquest parell de promesos
aviat celebraran
unes bodes de platí,
vilairí,
rodades en un plató,
vilairó,
vilairí-lairó.
Hi haurà tot de pepes maques,
la Blancaneu i els set nans,
el Comte Arnau, les sairaques,
els capgrossos, els gegants,
un potentat filipí,
vilairí,
i el seu confés felipó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Ja veig, doncs, que no es jubila.
Prou deu ser que l’esmolet
vol fer-ne una bona pila
badocant i esquenadret.
Com si es tractés d’un esquí,
vilairí,
patina amb el seu escó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Adéu els somnis, adéu les
esperances de redreç,
que aquests se’ns calen les neules
i ens carreguen els neulers.
Jo me’n vaig a Sant Lleïr,
vilairí,
o bé a la font del Lleó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Conscient que ha de pertànyer
al grup dels pocs i escollits,
ja no pensa ni s’afanya
a ajustar-se als seus envits.
Si convé s’hi fa pipí,
vilairí,
i a més hi tira el pipó,
vilairó,
vilairí-lairó.
El noi, tossut i egolàtric,
diu: “No seré tan babau
d’alçar un centre geriàtric
a la finca del Dalmau.”
I ara ens surt com a padrí,
vilairí,
d’un nou projecte al Pedró,
vilairó,
vilairí-lairó.
En vint anys farà una planta,
en trenta més, el conjunt,
i d’aquí a ben bé cinquanta
vol tenir-ho tot a punt
per entrar-hi a residir,
vilairí,
quan plegui de regidor,
vilairó,
vilairí-lairó.
Mentrestant, si un vell rebenta
i no troba on caure mort,
doncs que pagui la patenta
o improvisi un llit a l’hort,
quan no n’hi hagi al Taulí,
vilairí,
amb quatre posts i un tauló,
vilairó,
que el deixa del tot refet,
de seguida s’empolaina
per acudir a un lloc secret.
Ve a buscar-lo un calderí,
vilairí,
proveït d’un calderó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Es fiquen a un soterrani
d’allà a Sant Miquel del Fai
ple de públic miscel·lani:
papa gai i mare gai,
un estadant amb bací,
vilairí,
i un hoste amb el seu bessó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Com que li agraden robustos
i amb la fila ja en té prou,
s’enamorisca del Bustos
i entre ells dos munten un xou.
¡Mare de Déu, quin patir!,
vilairí.
¡Reina santa, quin petó!
vilairó,
vilairí-lairó.
Segons rumors dels entesos,
la cosa tira endavant
i aquest parell de promesos
aviat celebraran
unes bodes de platí,
vilairí,
rodades en un plató,
vilairó,
vilairí-lairó.
Hi haurà tot de pepes maques,
la Blancaneu i els set nans,
el Comte Arnau, les sairaques,
els capgrossos, els gegants,
un potentat filipí,
vilairí,
i el seu confés felipó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Ja veig, doncs, que no es jubila.
Prou deu ser que l’esmolet
vol fer-ne una bona pila
badocant i esquenadret.
Com si es tractés d’un esquí,
vilairí,
patina amb el seu escó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Adéu els somnis, adéu les
esperances de redreç,
que aquests se’ns calen les neules
i ens carreguen els neulers.
Jo me’n vaig a Sant Lleïr,
vilairí,
o bé a la font del Lleó,
vilairó,
vilairí-lairó.
Conscient que ha de pertànyer
al grup dels pocs i escollits,
ja no pensa ni s’afanya
a ajustar-se als seus envits.
Si convé s’hi fa pipí,
vilairí,
i a més hi tira el pipó,
vilairó,
vilairí-lairó.
El noi, tossut i egolàtric,
diu: “No seré tan babau
d’alçar un centre geriàtric
a la finca del Dalmau.”
I ara ens surt com a padrí,
vilairí,
d’un nou projecte al Pedró,
vilairó,
vilairí-lairó.
En vint anys farà una planta,
en trenta més, el conjunt,
i d’aquí a ben bé cinquanta
vol tenir-ho tot a punt
per entrar-hi a residir,
vilairí,
quan plegui de regidor,
vilairó,
vilairí-lairó.
Mentrestant, si un vell rebenta
i no troba on caure mort,
doncs que pagui la patenta
o improvisi un llit a l’hort,
quan no n’hi hagi al Taulí,
vilairí,
amb quatre posts i un tauló,
vilairó,
vilairí-lairó.
